EL TEMPS DE LA MEMÒRIA

L’ara de Mas Castellar és un objecte excepcional en el món ibèric i, sense cap mena de dubte, un dels tresors més destacats del nostre museu.

De marbre del Pentèlic, prové d’Atenes i es trobà trencada in situ en una cambra d’una de les cases de l’assentament ibèric de Mas Castellar, a Pontós (Alt Empordà). Ha estat datada a cavall dels segles III-II aC. La cambra on va ser trobada ha estat interpretada com un espai cultual, amb una gran llar central, ran de la qual estava l’ara, quatre de més petites en diversos llocs de la cambra, i una fossa molt ben elaborada per contenir aigua. Associada a una de les llars, hi havia una gran quantitat de restes òssies de gos, algunes amb traces de descarnació, per la qual cosa hom ha considerat que en aquest espai, i associat directament a l’ara, s’hi desenvolupava un ritual que comportava el sacrifici de gossos.

És una ara monolítica, esculpida en forma de columna amb el fust estriat, eixamplat a la base en forma de plint i coronat per un capitell jònic amb volutes delicadament treballades. El capitell s’uneix al fust per un fris de fulles lanceolades separades per les estries. La part superior del capitell presenta una depressió quadrangular d’uns 11 cm de costat i 4 de fondària. Les volutes de la part posterior semblen inacabades, mentre que a la part baixa del fust, per la banda anterior, es veu un gran desgast de les estries. El conjunt fa 62 cm d’alçada. L’amplada del capitell és de 37 cm; el diàmetre del fust fa entre 22 i 25 cm de diàmetre i el del plint és de 48.

L’ara de Mas Castellar de Pontós

Es tracta d’una peça monolítica en forma de columna esculpida en marbre blanc La columna està coronada per un capitell d’estil jònic clàssic amb volutes petites, més ben desenvolupades per la cara anterior i inacabades per la posterior. El fust és de secció circular estriat i s’amplia per la part inferior formant un plint ample i delicat. A la part alta del fust i envoltant la totalitat del perímetre hi ha una motllura decorada amb motius vegetals de fulles lanceolades situades entre les estries separades per les mateixes arestes del fust i emmarcades en perles. A la part davantera del fust hi ha un fort desgast a la part baixa de les estries. Aquest rebaix es podria entendre per un tocament continu de la peça, per un ús cultual, un fenomen comparatiu que s’observa en els pilars que suporten una mare de déu. En el punt zenital presenta una depressió central quadrangular, i al voltant de la part no depressiva s’observen traces incisives, algunes molt profundes, que han estat interpretades com a cops de destral i de ganivet.

Les anàlisis petrogràfiques han determinat la pedrera com a marbre pentèlic, situada als voltants de la ciutat d’Atenes, i explotada des de començaments del s. vi aC. Va ser el marbre més emprat a les construccions de l’acròpolis, i també per a elements arquitectònics i escultòrics, fins al moment en què els romans van començar a utilitzar el marbre de Carrara (meitat del s. ii aC). El marbre pentèlic havia arribat a bastament a Empúries, on se n’han documentat diverses peces, com l’estàtua d’Esculapi, i no seria gens estrany que l’ara de Pontós hagués arribat per aquest conducte i s’hagués reutilitzat amb una finalitat de culte.

L’ara fou trobada destrossada a l’estança principal de la casa 1 de l’establiment agrari, un casal gran de mòduls arquitectònics hel·lenístics amb vuit habitacions i dos patis interns, un dels quals estava precedit per un vestíbul porticat per on s’accedia a l’estança. Els fragments de l’ara estaven escampats al voltant d’una llar gran situada al centre. En aquesta estança es van trobar altres elements relacionats a un culte cruent que s’han relacionats amb actes de purificació, libació i sacrifici d’animals. Destaquen les nombroses restes de gos amb traces de ganivet i d’esquarterament i amb alteracions tèrmiques que mostren que el gos va ser sacrificat i consumit posteriorment, fet que va fer pensar que l’ara es va utilitzar com a suport principal per al sacrifici d’aquest animal. Aquesta menja va ser un cas puntual en la vida del jaciment que va precedir en una ofrena cruenta d’agraïment les deïtats de l’agricultura, de la sequera i de l’amor, i que va acabar en un gran banquet en el qual, a més del gos, es van consumir altres animals domèstics com bous, xais, cabres i porcs. La barreja de restes de gossos amb animals domèstics per ser consumits en una festa significa la importància del gos com un dels animals més amic dels humans, el que millor ha compartit el jaç i la llar i a vegades la tomba. A més, el gos està relacionat amb les deïtats subterrànies i amb els cicles dels cultius i de l’agricultura.

Aquest ús cultual d’una ara, en forma de columna amb capitell, relacionat amb sacrificis cruents, no és banal. En nombrosos recipients ceràmics àtics de figures roges hi ha escenes pictòriques de sacrificis d’animals domèstics amb la representació d’una ara en forma de columna i a vegades amb capitell de volutes, que fa de mesa de sacrifici. Aquesta documentació tan evident i interessant descarta qualsevol altra interpretació que qüestiona l’ara de Pontós com un probable pedestal per estàtua o com un suport d’altar propi.

Poc després d’aquest banquet ritual, els habitants de Pontós van abandonar el lloc després de quatre segles i mig d’ocupació. Abans, però, l’ara va ser destrossada per estalviar-se possibles escarnis. Era el moment en què els romans controlaven lliurement les terres de l’Empordà, a principis del s. ii aC.

Bibliografia

Per a més informació consulteu el catàleg de l’exposició  en pdf aquí