EL TEMPS DE LA MEMÒRIA

TRESORS DEL MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA A GIRONA

Scroll down

Més enllà de les necessitats bàsiques de subsistència, els éssers humans hem desitjat tenir objectes que satisfacin els aspectes més íntims i personals, així com disposar de moments per al lleure i l’oci. La sedentarització, en el neolític, i sobretot en les cultures grega i romana la creació d’excedents, van permetre disposar dels recursos suficients per fabricar, comprar i importar objectes de consum, considerats de luxe, tant pel valuós material amb què estaven fets i que generalment no tenien a l’abast, com pel treball i les tècniques especialitzades de qui els elaborava. Un àmbit ben diferent és el del joc, una activitat tan vella com la mateixa espècie humana i pròpia de la seva socialització i lleure, que va tenir un notable desenvolupament en les societats antigues.

Objectes destinats a la higiene i a la cura personal, però també instrumental mèdic i quirúrgic. Objectes que faciliten el comerç com les peses, mesures i monedes, però també material i instrumental d’escriptura, que permet la transmissió i la fixació d’idees i de coneixements que fins al moment de l’aparició de l’escriptura només es podien transmetre oralment. S’iniciava així una explosió de les possibilitats i capacitats de comunicació de tota mena de continguts que encara avui en dia continua. Benestar i lleure, gaudi físic, però també gaudi espiritual i intel·lectual.

Joies

Des del paleolític es documenta la voluntat d’adornar parts significatives del cos, que, a més, poden ser un element diferenciador per als membres notables del grup. El coll, els dits, els canells, les orelles, el cap, els turmells, s’omplirien d’elements que es troben a la naturalesa. L’extracció de metalls, la transformació de minerals i l’aplicació de gemmes per crear aquests petits articles de luxe ja implicarien una especialització manufacturera singular.

L’exhibició de joies obeïa tanmateix a necessitats de presentació social i d’indicació d’estatus que ultrapassaven els mateixos límits temporals de la vida. Per això, arracades, collarets, braçalets, anells, penjolls, fíbules o sivelles es troben sovint a les tombes, com acompanyament funerari de qui els havia usat en vida.

Cura i higiene personal 

Els hàbits quotidians d’higiene corporal han pres importants variacions al llarg de la història. En el món clàssic (grec i romà), el bany assolia expressió social i d’oci, a més de terapèutica i de quotidianitat, i les dones i els homes dedicaven part del seu temps a la higiene i a la cura del cos.

Perfums i jocs

Des de la prehistòria els éssers humans cremaven fustes oloroses i resines per desprendre aromes i olors agradables, sobretot als espais cultuals dels santuaris i en els rituals funeraris, però també a l’esfera quotidiana i de l’abillament personal. Els recipients utilitzats, de diverses formes i orígens, contenien olis perfumats, que es difongueren, a través del comerç, com a objectes exòtics i prestigiosos.

El joc és una forma de socialització inherent a la humanitat. Els moments lliures, sense activitat, varen portar al naixement de centenars de jocs dels que encara avui dia en gaudim. A l’antiguitat els jocs d’adults ocupaven llargues estones d’oci, especialment els de taula i els d’atzar.

Intercanvi i comerç

En el moment que la humanitat pot generar excedents es produeix l’intercanvi i el comerç. Ja abans de l’aparició de la moneda, l’intercanvi era el mitjà d’aconseguir uns béns per uns altres. La navegació fluvial o per mar serà la principal via de comunicació, transport i comerç. El comerç en època antiga era una activitat estructurada, amb rutes ben definides i amb vaixells i ports adaptats per a la seva comesa.

Copyright © 2024 Museu d’Arqueologia de Catalunya Departament de Cultura - Generalitat de Catalunya