El descobriment de la ceràmica, el vidre i la metal·lúrgia va permetre ampliar i diversificar la producció d’eines i instruments, cada cop més variats i eficients: recipients per al cuinat i l’emmagatzematge dels aliments, eines per al conreu, la cacera, la pesca i altres activitats de transformació de la natura. El coneixement tecnològic va facilitar la incorporació d’elements decoratius de gran valor estètic i simbòlic en alguns d’aquests objectes de la vida quotidiana, convertint-los en peces de prestigi, de diferenciació social, en petits tresors que gràcies a l’arqueologia hem pogut recuperar.
Els recipients, més enllà de simples contenidors, són un testimoni essencial de l’evolució cultural. Amb la capacitat tecnològica i el coneixement de nous materials, es van preparant i perfeccionant aconseguint formes estèticament més refinades i més afins a la seva funció. Darrera de tots ells hi ha una acció i un instant en el qual foren elaborats i usats. Un instant de vida.
Els recipients, especialment els contenidors ceràmics, per la seva abundància i varietat en el registre arqueològic, han esdevingut des de sempre una de les eines d’estudi més útils per a l’arqueologia. De bon començament eren la base de les seqüencies cronològiques. Actualment, amb les noves tècniques d’investigació, ens informen de detalls de la vida quotidiana fonamentals per a la comprensió de les comunitats que els fabricaren i els utilitzaren.
