EL TEMPS DE LA MEMÒRIA

TRESORS DEL MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA A GIRONA

Scroll down

Des de la prehistòria, les evidències materials vinculades a les pràctiques o doctrines religioses eren els elements que connectaven les relacions entre els éssers humans i els éssers superiors o divinitats. En el món clàssic, els actes associats a la religió pública, que exigien també el compromís dels ciutadans en la participació de cerimònies de caràcter cívic, es portaven a terme en espais públics destinats a tal fi, com ara santuaris o temples que alhora, eren també un element definidor de la identitat col·lectiva. Tenim constància d’altres pràctiques relatives a l’àmbit més personal i familiar, amb uns valors morals i ètics a través dels quals hom pretenia obtenir un benestar individual. Ambdós vessants, públic i privat, estaven lligats a conceptes i anhels més profunds de plenitud i superació, relacionats amb l’art i l’expressió artística.

Expressions artístiques

El procés creatiu respon a la necessitat humana d’expressar una emoció o idea, a partir de la capacitat d’abstracció d’aquesta i la seva representació formal o material. A través de diferents expressions artístiques (pintura, escultura, ceràmica, etc.), els humans han deixat testimoni de trets propis de les diverses cultures que han modelat.

Creences

Mitologia, religió i superstició: cerca d’explicacions als grans misteris de la vida i de la mort; expressió pública i privada de les creences; propiciació de la bona sort per afrontar les pors més íntimes i personals.

Copyright © 2024 Museu d’Arqueologia de Catalunya Departament de Cultura - Generalitat de Catalunya