Tesel·les de pedra lligades amb morter
III dC
Can Pau Birol, Bell-lloc del Pla (Girona-Gironès)
Mosaic procedent de Bell-lloc del Pla, l’antic mas de Can Pau Birol, a Girona, segle III dC.
A l’emblema (la representació central) hi veiem un personatge masculí, cobert amb una clàmide, amb un llarg bastó corbat, que sosté amb la mà dreta un objecte aproximadament circular. Un personatge femení, cobert amb un mantell, es mira l’home. Ambdós estan recolzats en una mena de columneta.
Representen Teseu i Ariadna en el moment previ a l’entrada de Teseu al Laberint de Creta per matar el Minotaure. Ariadna, filla de Minos, enamorada de l’heroi atenenc, li acaba de donar el cabdell de fil que li permetrà tornar a trobar la sortida del Laberint. Aquest és l’objecte que l’home porta a la mà dreta i que ha donat peu a diverses interpretacions. Per això diem que és un mosaic discutit.
Hom havia interpretat que podria tractar-se de l’escena del judici de Paris: Paris lliurant la poma de la discòrdia a Afrodita, la deessa més bella. També s’havia especulat que podria tractar-se d’Apol·lo i una ninfa. L’element gairebé definitiu que permeté interpretar els personatges com Teseu i Ariadna fou la presència d’una sanefa decorativa del mosaic amb la representació esquematitzada del Laberint. Aquesta sanefa, malauradament no conservada, està ben documentada per dibuixos i fotografies.
A banda i banda dels personatges, uns símbols també controvertits: anagrames amb el nom de l’artesà, finestres… aneu a saber.
I així queda resposta la pregunta que fèiem quan us presentàvem, mesos enrere, un lècit de figures negres amb l’escena de Teseu matant el Minotaure: com s’ho va fer, Teseu, per trobar la sortida del Laberint?
Soc veí d’aquest mosaic. Va arribar a Sant Pere de Galligants set anys abans del meu naixement a la casa de l’hort de l’abadia, davant per davant de Sant Pere de Galligants. No puc, doncs, separar simbòlicament aquesta peça delicada de la meva memòria personal. Sant Pere, Sant Nicolau i la casa de la plaça de Santa Llúcia número 1 han format un triangle vital inseparable en la meva biografia personal.
Evoco aquest vincle personal per remarcar la meva aproximació a aquesta peça, que és més sentimental que acadèmica. En aquest darrer terreny, el recorregut que va de l’opuscle que va editar l’Ajuntament el 1993 al que va publicar el 2016 la Generalitat, prop de vint-i-cinc anys més tard, marca els avenços que s’han produït en el coneixement dels mosaics i de la seva peripècia històrica.
Avui, doncs, amb el mosaic de Teseu i Ariadna recuperat i restaurat, podem descartar ja pràcticament les interpretacions passades, i l’apreciació d’unes peces de mosaic clarament identificables amb un laberint ens situarien, sense dubte, davant d’un mosaic dedicat al mite de Teseu i Ariadna. David Vivó i Lluís Palahí són, en aquest aspecte, molt concloents.
Remarco alguns aspectes que a mi em fascinen del mosaic.
En primer lloc, la nuesa subtil dels personatges. Els plecs insinuats dels vestits acompanyen amb delicadesa els cossos de Teseu i Ariadna. Al costat, l’enigma no resolt dels símbols que els acompanyen i la constància material del cabdell de llana que hauria de servir Teseu per sortir del laberint.
En segon lloc, l’oscil·lació sinuosa de la història de la triple descoberta del mosaic. Primer el 1877, un any més tard de la descoberta del mosaic emblemàtic del circ. Retrobat l’any 1934 per Josep de C. Serra i Ràfols, i el 1941 tornat a desenterrar i finalment extret i traslladat a Sant Pere de Galligants pel mateix Serra i Ràfols, com explica amb detall l’erudit i savi Josep M. Llorens. A diferència del mosaic del circ, el manteniment in situ del de Teseu i Ariadna en va preservar la integritat gironina i li va estalviar, sota la salvaguarda provincial, el periple barceloní de l’altre.
La tercera qüestió es refereix a l’entorn mateix en una vil·la romana parcialment recuperada i coneguda: can Pau Birol o Bell-lloc del Pla. És l’aspecte que em sembla més fascinant de tots. Primer per l’articulació del territori de Gerunda i el seu “suburbium” en un esquema que coneixem força bé i que indica la localització suburbial de les elits en grans finques, per rebre i per viure. Però, sobretot, per la pèrdua soterrada de la memòria de la vil·la i dels seus magnífics mosaics enterrats, colgats entre els fonaments de la masia medieval i les intervencions posteriors. Que fos el solc de les arades, el treball del masover i les obres a la casa que posessin al descobert una història bimil·lenària és una aventura captivadora.
Afegim-hi, en aquest sentit, l’equívoc de la forma actual del mosaic en T, que té més a veure amb les parts ocupades pels murs de la masia i l’extracció parcial d’un mosaic quadrangular.
En darrer terme, torno a una història personal: en les meves recerques sobre Joan Subias he topat amb les gestions per rescatar i posar en valor els mosaics de can Pau Birol, amb dret a visita, des dels serveis de cultura de la Diputació i des de la direcció de cultura de la comissaria delegada de la Generalitat amb la intervenció de Subias, juntament amb Rafael Masó i Josep de C. Serra i Ràfols. La correspondència que aflora subratlla el paper de la Diputació, de la Generalitat, de la Comissió de Monuments i de l’Institut d’Estudis Catalans.
Enmig de la nau de Sant Pere de Galligants, el mosaic de Teseu i Ariadna apareix deslligat de l’entorn per al qual s’havia concebut i encarregat, i reclama un esforç d’interpretació i de contextualització per transcendir la bellesa intrínseca del mosaic i veure’l en la grandesa d’una vil·la romana.
Joaquim Nadal i Farreras
Per a més informació consulteu el catàleg de l’exposició en pdf aquí
