EL TEMPS DE LA MEMÒRIA

Vas teriomorf (en forma d’animal), el cap del qual representa Aquelous. Té un broc a la part superior i tres petits apèndixs que fan de potes a la part inferior. Està decorat amb bandes vermelloses i negres sobre una engalba groguenca. Els trets facials estan delicadament modelats i remarcats amb els mateixos colors.

Hom el considera provinent d’alguna de les ciutats gregues de Jònia, a la costa de l’actual Turquia, tot i que també s’ha plantejat, a partir de paral·lels amb altres objectes semblants, que podia venir de Sicília o de la Magna Grècia. La seva cronologia se situa generalment entre mitjan segle VI i començament del segle V aC.

Trobat a Empúries, fou comprat per la Comissió de Monuments a Pere Màrtir Pujol, de l’Escala, el 3 de febrer de 1897. El Sr. Pujol fou un dels principals proveïdors de materials emporitans per a les col·leccions del museu.

Aquelous era el nom d’un riu de Grècia i també el d’un déu fluvial que tenia el do de la metamorfosi. S’enfrontà a Hèracles per obtenir en matrimoni Deianira, filla d’Eneu, però ella no veia gaire clara aquesta capacitat de transformació. En el transcurs del combat es convertí en toro, però Hèracles li trencà una banya. Aquesta banya o segons altres versions una altra que Aquelous donà a Hèracles per tal de recuperar la que li havia trencat, esdevingué el corn de l’abundància.

Podem veure com en aquest vas Aquelous hi és representat amb un cap barbut, amb banyes i orelles d’animal, com a plasmació gràfica del mite del déu que va perdre una banya.

L’askos d’Aquelous

L’askos d’Aquelous és un vas ceràmic de la segona meitat del segle vi aC a inicis del segle v aC. El vas presenta un cap masculí amb barba en un dels extrems. El cap, de forma triangular, es representa girat cap a un dels laterals de la peça, amb orelles i, a dalt, amb dos corns o banyes que han portat a identificar-lo amb el déu fluvial Aquelous. El cos, que forma el recipient per contenir líquids, és allargat i recorda la forma d’un odre de cuir —al qual es refereix el terme grec askos—, acabat en un extrem posterior punxegut i aixecat, amb un orifici per vessar el contingut. Al dors presenta una obertura circular més gran, emmarcada per un broc, que devia servir per emplenar el recipient, possiblement amb vi. A sota, tres petites potes massisses de perfil cònic servien per suportar la peça. A més de la fina engalba que cobreix la superfície, presenta una decoració pintada, amb franges verticals de pintura negra que alternen amb bandes més fines de tonalitat vinosa. Els trets de la cara, modelats sumàriament i d’aspecte una mica caricaturesc, estan destacats també amb pintura.

Es tracta d’un vas de tradició jònia, però de producció grega occidental, probablement elaborat en els tallers de la colònia focea de Massàlia, durant la segona meitat del segle vi aC o els inicis del segle v aC. La morfologia d’aquesta peça permet interpretar-la com un vas per a ús ritual, destinat a les libacions, en l’àmbit cultual o bé en l’àmbit funerari. Va ser trobada a Empòrion, però se’n desconeix el context de procedència. Tanmateix, hauria pogut formar part del conjunt funerari d’una tomba grega de la necròpolis arcaica del Portitxol, que va patir una intensa activitat d’espoli a les darreries del segle xix i els inicis del segle xx. Els nombrosos objectes dels aixovars d’aquest primer cementiri emporità van acabar en propietat d’antiquaris i col·leccionistes, o van ser adquirits per museus, com en aquest cas, que va ingressar a les col·leccions del Museu Provincial d’Antiguitats i Belles Arts de Girona —avui seu a Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya— el mes de setembre de l’any 1896.

Tant a Massàlia com a Empòrion, com també en altres nuclis colonials de la Magna Grècia o Sicília, es coneixen altres exemples d’askoi de morfologia similar, o bé caps barbuts de terracota pertanyents a vasos del mateix tipus, que s’han identificat amb la figura teriomorfa d’Aquelou o, en alguns casos, amb Silè, tot remetent també a l’àmbit dionisíac. En la mitologia grega, Aquelous era la divinitat fluvial més important, fill d’Oceà i Tetis i pare de les Sirenes i de diverses fonts i surgències d’aigua, com ara Pirene, Dirce o Castàlia. En el seu combat amb Hèracles per la nimfa Deianira, es va transformar en serp i, finalment, en brau. Vençut per l’heroi, aquest li arrencà una de les seves banyes, que només va poder recuperar amb l’entrega, a canvi, del corn d’Amaltea, símbol de l’abundància i la fertilitat.