Gres
II aC
Illa Pedrosa (L'Estartit-Torroella de Montgrí-Baix Empordà)
Entre 1959 i 1970 tingué lloc l’excavació d’un petit vaixell romà de cabotatge enfonsat a tocar d’Illa Pedrosa (Torroella de Montgrí, Baix Empordà). Aquesta excavació, realitzada per Federico Foerster Laures, pioner de l’arqueologia subaquàtica a casa nostra, sota la direcció de Miquel Oliva, va ser la primera feta de forma metòdica a la costa catalana: documentació detallada de les tasques, planimetria, estudi per experts dels diversos materials i, finalment, publicació preliminar el 1975.
El carregament del vaixell estava format per més de 300 vasos de ceràmica de vernís negre (Campaniana A, llevat de dues o tres peces de Campaniana B), diverses àmfores i, cas excepcional, 130 pedres de molí, que formaven almenys una setantena de molins rotatoris manuals complets. Hi hem d’afegir unes quantes monedes i altres objectes propis de la tripulació. El conjunt ha estat datat amb força precisió entre els anys 140 i 130 aC.
Els molins rotatoris manuals estaven formats per dues peces circulars i de secció troncocònica, convexa una i còncava l’altra, que encaixaven entre elles: una, la inferior, fixa, anomenada meta i la superior que, encaixada a l’altra amb un eix de fusta, girava per moldre, anomenada catillus. El catillus presenta un orifici central que servia alhora per encaixar-la amb la meta i abocar el gra que es molia i els forats on es fixava el mànec que permetia fer-lo girar. La meta, en canvi, nomes presenta l’orifici central d’encaix de l’eix. Els molins d’Illa Pedrosa fan entre 32, 5 i 37 cm de diàmetre i pesen entre 20,5 i 22 kg.
Les anàlisi petrològiques han determinat que la pedra dels molins procedia de les pedreres properes a Ullastret, segurament de la dels Clots de Sant Julià, a Peratallada. D’allà, un cop fabricats, degueren ser traslladats a Empúries, on foren carregats en el vaixell, que sortí del port emporità en direcció sud, cap a un destí al qual no arribà.
