Banya
14.000-11.000 aC
Bora Gran d'en Carreras (Serinyà-Pla de l'Estany)
La presència de l’espècie Homo sapiens va comportar la sofisticació de les tècniques de cacera, així com la dels estris utilitzats. És durant el paleolític superior que documentem l’ús del propulsor i de l’arc. Els arpons amb una o dues fileres dentades constituïen estris molt eficaços a l’hora de subjectar la presa. Sovint, el seu ús es relaciona amb la pesca.
Aquest arpó fet de banya és una de les peces emblemàtiques del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona i habitualment el podem trobar en l’exposició permanent, en l’àmbit del paleolític superior.
L’arpó es va trobar a La Bora Gran d’en Carreras, Serinyà (Pla de l’Estany), i la seva datació va del 14000-11000 aC. Paleolític superior, Magdalenià. Forma part de la col·lecció Bosoms i va ingressar al museu el 1953
El període magdalenià suposa el final, i alhora el moment culminant, de les societats caçadores i recol·lectores del paleolític, just a les portes d’un dels períodes de transició més transcendents de la humanitat. El pas del paleolític al neolític, la transició cap a les societats ramaderes i pageses. El magdalenià és un dels períodes tecnològics més rics, amb tecnologia de micròlits, d’indústria òssia, art moble i parietal. Un esclat espectacular que portarà a un llarg procés que donarà lloc a les noves societats urbanes.
La seu gironina del Museu d’Arqueologia de Catalunya ha preparat aquesta edició per celebrar el 170è aniversari de la seva creació i m’ha demanat de descriure l’arpó (MAC GIR- 004119) de la col·lecció Bosoms de la Bora Gran (Serinyà). L’elecció d’aquest objecte, dins de l’àmbit d’aquesta publicació, és encertada per diversos motius: l’arpó és una eina que s’identifica molt amb el període magdalenià i aquest és dels pocs que es conserven sencers a Catalunya i un dels elements emblemàtics del període magdalenià, que actualment no són gaire abundants a Catalunya. D’arpons fora de la Bora Gran se n’han trobat només a la cova del Parco, a Alòs de Balaguer, i estan fragmentats, per tant, és un estri molt significatiu. En el llevant mediterrani de la Península destaquen els arpons de la cova de les Cendres d’Alacant.
Els arpons amb una filada de dents són típics del magdalenià IV i V, amb una cronologia aproximada d’uns 14.000 anys. L’actual està fet sobre banya, probablement de cèrvid. Aquest objecte ja l’havia estudiat a la meva tesi de llicenciatura, però en aquesta ocasió he utilitzat un mètode diferent d’anàlisi a partir d’escàners 3D, que es poden veure a través de la plataforma Sketchfab i que me n’ha permès fer una alta observació, i gràcies a aquesta tècnica he pogut analitzar l’objecte amb detall, tant amb llum normal com amb llum rasant. Aquesta tecnologia m’ha permès visualitzar les diferents traces que han deixat el procés de fabricació que anteriorment havia de visualitzar a través de la lupa binocular. Està clar que els costos d’aquesta metodologia són assumibles quan es tracta d’analitzar pocs objectes, com en aquest cas.
Tecnològicament aquest objecte respon a un procediment habitual: obtenció del suport mitjançant la tècnica de ranura aplicada amb el bisell d’un burí per obtenir una llengüeta de banya amb les dimensions adients per fer un arpó. Una vegada obtinguda la llengüeta ve el procés de transformació d’aquest suport o treball secundari, que donarà forma a l’objecte. La tècnica aplicada és el raspat, que es du a terme amb l’aresta d’un burí. Amb aquesta tècnica s’aconsegueix l’afuament dels extrems i la forma general. La creació de les dents requerirà tornar a aplicar la tècnica del ranurat convergent combinat amb una acció de serrat per despendre les dents del fust. Finalment, s’aplica la tècnica de polir o llustrar per a l’acabat de l’objecte.
Finalment, quant a la funció, els arpons s’han considerat tradicionalment estris de pesca, però també són útils per a la cacera. La funció de les dents és evitar el despreniment del projectil.
Josep Manuel Rueda Torres
Per a més informació consulteu el catàleg de l’exposició en pdf aquí
