Ceràmica
4.300-3900 aC
La Bassa de Fonteta (Forallac - Baix Empordà)
A vegades, un descobriment accidental suposa l’inici del coneixement d’un món fins aleshores amagat i obre noves perspectives a la recerca arqueològica. Això és el que va passar el juliol de 1981 a Fonteta. En el marge d’una bassa d’extracció d’argila, una esllavissada va deixar a la vista part d’un vas de ceràmica feta a mà i alguns fragments d’ossos humans. Una acurada excavació va permetre identificar una tomba individual ubicada en una escletxa de la roca, amb un aixovar funerari format per diversos vasos ceràmics, uns amb nanses tubulars i altres amb decoració incisa, objectes d’os i lítics. La peça més destacada era la cassola que avui presentem, amb una vora plana reentrant, quatre nanses en forma de tub i un vessador sota la vora. A l’interior s’hi havien conservat llavors de figa carbonitzades.
La tomba fou datada en el neolític mitjà. Però hi havia quelcom totalment diferent dels aixovars dels sepulcres de fossa característics d’aquest període a casa nostra: les nanses tubulars són l’element distintiu de l’anomenat grup Montboló, aleshores tot just identificat a la Catalunya Nord i les ceràmiques amb decoració incisa caracteritzaven la cultura Chassey, del neolític mitjà francès. Aquesta combinació d’elements nordpirinencs Montboló-Chassey era identificada per primera vegada al sud del Pirineu. La tomba de la Bassa era, en el moment del seu descobriment, un jaciment únic.
Avui, tant a nord com a sud del Pirineu català tenim ben identificada la coexistència de ceràmiques Montboló i Chassey en hàbitats a l’aire lliure, en coves sepulcrals i en necròpolis i caracteritza els darrers moments del neolític mitjà inicial, que es data entre 4500 i 3900 aC.
I a casa nostra, tot va començar un dia de l’estiu de 1981 a Fonteta.
L’1 de juliol del 1981 el Sr. Albert Garcia, de Celrà, va avisar el Servei d’Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona que es veia un vas ceràmic d’aspecte prehistòric i alguns ossos humans en un marge d’una bassa d’extracció d’argila a tocar del poble de Fonteta (la Bisbal). L’Enriqueta Pons, arqueòloga del Servei esmentat, ens va fer un truc, a la Júlia Chinchilla i a mi mateix, perquè hi anéssim a veure de què es tractava.
Arribats al lloc, vàrem observar que, efectivament, al marge de la bassa es veia un vas seccionat per la meitat al fons d’una possible tomba, que aprofitava una esquerda natural de la roca calcària local. Vàrem iniciar de seguida l’excavació, que va durar tres dies; vam començar des de dalt per no malmetrre el que quedava de la sepultura, mig esllavissada dins la bassa. Vàrem pensar que segurament era un enterrament atípic dins de la tradició de tombes individuals en fossa del neolític mitjà de Catalunya.
Al fons de la tomba només s’hi conservaven alguns ossos de les cames i dues dents d’un sol individu, del qual no es va poder saber ni el gènere, ni l’estatura ni en quina posició havia estat inhumat. La cassola descansava sobre una lloseta plana al fons de tot i estava entre les cames de l’esquelet. Sota seu hi havia una mà de morter de gres i una mà de molí de calcària.
Després es va garbellar tot el contingut de la tomba i les terres esllavissades del fons de la bassa amb molt bons resultats, que es completaren amb el que l’Albert García guardava a casa seva. En total, vàrem recollir un aixovar funerari compost per un punxó de secció rodona i un tros d’espàtula d’os de secció rectangular; una mà de morter i una altra de molí; una cassola amb el llavi reentrant en T, amb quatre petites nanses tuneliformes verticals i un bec sota vora (23,6 cm d’obertura); una gran tassa de carena baixa i dues grans nanses tuneliformes verticals; fragments de dos vasos-pedestal cilíndrics, un amb forats a la base, decorats amb triangles o rombes quadriculats i gravats, i un petit bol subesfèric, llis. Dins del pa de terra de la cassola, garbellat amb aigua, hi varen aparèixer granes carbonitzades de figa (Ficus carica).
L’any 1981, en el moment de la descoberta d’aquesta tomba, singular per l’aixovar Montboló-Chassey que contenia, no coneixíem gaires contextos arqueològics paral·lels on coincidissin ceràmiques Montboló i Chassey, que ens il·lustren la fase més tardana del neolític mitjà inicial (4300-3900 aC). Malgrat tot, ja la situàrem en un moment tardà del Montboló, una fase de transició vers el Chassey.
Avui dia, el panorama ha canviat substancialment. Al nord dels Pirineus s’han excavat sepulcres en cova (Montou, Belestar) i necròpolis (Camp del Ginebre) d’aquest moment; mentre que a l’Alt Empordà (hàbitat de ca n’Isach, túmul-II de Vilanera) i al Vallès Occidental (hàbitats de can Roqueta,Vinya del Regalat i els Mallols), s’han excavat poblats i tombes en els quals també conviuen ceràmiques tardanes d’estil Montboló i altres de tipus Chassey. La tomba de la Bassa de Fonteta es va avançar més de 10 anys en la descoberta d’aquesta fase tardana del grup de Montboló, avui dia ben reconeguda.
Josep Tarrús Galter
