EL TEMPS DE LA MEMÒRIA

El càlat (del grec kalathos, cistell) és, potser, el tipus més conegut de la ceràmica ibèrica pintada. La forma cilíndrica –en aquest cas específic una mica més ampla a la part inferior– i la vora plana que li són característiques li donaren el nom popular de “barret de copa”.

El que us presentem té dues nanses trenades i aplicades a la paret i una decoració de pintura de color roig de vi distribuïda en dos frisos separats per bandes horitzontals. Motius vegetals en el fris superior i geomètrics a l’inferior. La vora està decorada amb un motiu de dents de llop.

Fou trobat a la sitja 101 de Mas Castellar, a Pontós, formant part d’un riquíssim conjunt de ceràmiques, àmfores, eines i instruments diversos de ferro, pedra i  joies de bronze que ha estat considerat un dipòsit d’ofrenes. El conjunt es data cap a 200-175 aC.

Les característiques tipològiques, tècniques i ornamentals del càlat n’indiquen la procedència. Fou fabricat en un taller ceràmic situat a Fontscaldes (Valls, Alt Camp). Materials procedents d’aquest taller han estat identificats, a més del seu entorn més immediat de la Catalunya interior i el Baix Aragó, al llarg de la costa mediterrània entre Andalusia i Itàlia i també a les illes Balears.

El càlat, amb diverses variants de forma i decoració, és un tipus ceràmic característic dels moments tardans de la cultura ibèrica, amb diversos centres de producció i distribució a Catalunya, el País Valencià, la vall de l’Ebre i el sud-est peninsular, que s’escamparà fins a Itàlia i puntualment al nord d’Àfrica i Croàcia.

Càlat

Aquest objecte, denominat càlat o barret de copa, per la seva similitud formal si invertim la peça, va aparèixer a l’interior d’una fossa o sitja (SJ101) al jaciment ibèric del Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà) i data del 200 aC aproximadament.

El càlat és un recipient ceràmic de producció indígena, amb un forma cilíndrica o troncocònica i vora horitzontal, que imita una forma original grega i presenta una gran diversitat de perfils i decoracions. La seva producció i distribució es va iniciar al segle iii aC, però no es va generalitzar fins al segle iii la primera meitat del segle i aC, durant el període ibèric final o iberoromà, moment en el qual aquest tipus de vasos es troben en un gran nombre de jaciments del Mediterrani occidental. Aquest fet ha portat els investigadors a proposar que, funcionalment, es tractaria del contenidor d’algun producte elaborat a l’àrea ibèrica, molt probablement la mel, que tindria una àmplia difusió per via marítima i/o fluvial a través de les xarxes comercials romanes. Aquesta hipòtesi no exclou altres usos, que s’haurien de vincular amb determinades pràctiques rituals/cultuals, tal com es pot deduir, per exemple, a partir de la troballa d’aquests recipients en coves santuari o en algunes necròpolis, emprats, en aquest darrer cas, com a urnes funeràries.

Formalment, aquests vasos podien tenir dimensions diverses que anaven des dels exemplars petits, assimilables a miniatures, fins als que mesuraven més de 30 cm d’altura i diàmetre màxim de la vora. Tècnicament, eren modelats a torn, la seva cocció es feia en forns amb atmosfera oxidant i, majoritàriament, es decoraven amb pigments vermellosos, raó per la qual s’engloben dins la categoria de la ceràmica ibèrica pintada. Els motius decoratius emprats eren diversos i podien incloure des dels geomètrics fins als animalístics i/o antropomorfs, en funció de l’àrea de fabricació.

L’exemplar trobat a l’establiment ibèric del Mas Castellar de Pontós és d’una mida grossa (28 cm d’altura i 27 cm de diàmetre màxim), està decorat amb pintura vinosa i la seva fabricació s’atribueix al taller de Fontscaldes (Valls, Alt Camp). Presenta dues nanses aplicades, bífides i entrellaçades, que no són funcionals, atès que no sobresurten per permetre subjectar la peça i, per tant, només serveixen com a element decoratiu que, a la vegada, emmarca un espai amb un motiu estrellat, delimitat pels costats per un traçat de línies ondulades verticals. La resta de la paret exterior de la peça està decorada amb dos frisos, separats entre si per una sèrie de línies horitzontals. El fris superior, que ocupa gairebé dos terços de la superfície, està decorat amb grans fulles d’heura i altres motius vegetals i geomètrics. El fris inferior, en canvi, està decorat amb semicercles concèntrics, de diferent gruix, que es presenten intercalats amb línies verticals ondulades. Finalment, la vora presenta una decoració formada per una sèrie de triangles units, denominada de dents de llop, que només s’han conservat de manera parcial.

El fet que la peça s’hagi trobat en una fossa o sitja, interpretada com a un més que probable dipòsit votiu, referma la idea expressada anteriorment de l’ús del càlat en determinades pràctiques rituals, tant amb el seu contingut com per se.

Bibiligrafia

Per a més informació consulteu el catàleg de l’exposició  en pdf aquí