Les sales d’exposició del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona es troben en els espais del monestir de Sant Pere de Galligants.
El monestir de Sant Pere de Galligants, del qual només en resten visibles l’església i el claustre, és una de les mostres més notables de romànic català. No es coneix la data de la seva fundació, però ja existia a la primera meitat del s. X. Del monestir preromànic no en queda gairebé res, tot i que es conserven restes d’un edifici anterior La construcció de l’edifici actual s’inicà a la primera meitat del segle XII, vers el 1131, data en què Ramon Berenguer el Gran va llegar un important donatiu per sufragar les obres. A la darreria d’aquest segle es degué acabar el claustre.
L’església és de planta basilical, amb tres naus separades per pilastres que sostenen arcs semicirculars, i creuer de braços asimètrics, que dóna gran singularitat a l’edifici. L’absis central, precedit pel presbiteri, està decorat amb una cornisa de la qual arrenca la volta, i amb arcs sobre semicolumnes rematades amb capitells; al braç meridional, cobert amb volta de canó, hi ha dues absidioles obertes al costat de llevant, mentre que al septentrional, que està cobert amb cúpula sobre trompes, s’obren dues absidioles, una a llevant i l’altra al nord. El campanar està situat sobre aquesta cúpula. La decoració de l’església és de gran qualitat.
La porta s’obre a la façana principal de l’edifici, orientada a ponent i està formada per dos cossos rectangulars separats per una motllura horitzontal. La porta té cinc arcs en gradació. Les bases recorden perfils califals i els capitells estan decorats amb animals mítics i estilitzacions vegetals.
Al cos superior de la porta hi ha una gran rosassa, de gairebé tres metres i mig de diàmetre, emmarcada en tres cercles esculturals. Té vuit arcs, entre els quals hi ha columnes, amb un capitell a cada extrem. Se’n pot veure una còpia a l’absidiola nord.
Els vuit capitells de la nau central, que es troben sobre les columnes que sostenen els arcs torals, són de grans dimensions, i estan decorats, quatre amb motius vegetals, dos amb animals i dos més amb figures antropomorfes. Els de la capçalera estan decorats amb figures humanes i animals; un d’ells, ha estat atribuït al mestre de Cabestany o a la seva escola.
El claustre es va realitzar començant per la nau més propera a l’església. És de planta rectangular i de dimensions reduïdes. Les quatre galeries estan cobertes per voltes de quart de cercle. Els angles que emmarquen el petit pati central estan formats per pilars i la columnata entre ells és doble, amb un grup de cinc columnes al centre de cada costat.
Alguns dels capitells de la galeria oest estan decorats amb temes del Nou Testament: en un l’Anunciació, el Naixement i l’Epifania i, en un altre, la fugida a Egipte. Altres representen escenes de la vida de l’època: un bisbe oficiant, músics o ballarines, un guerrer. La resta es troben decorats amb estilitzacions vegetals, motius geomètrics o animals, personatges barbuts o éssers mitològics.
