La violència ha estat una constant en la història de la humanitat, fins al punt que el filòsof grec Plató, en el segle IV aC, considerava el concepte de la Pau com una circumstància excepcional entre la normalitat violenta. Aquesta violència, que podia abraçar tots els aspectes de la societat i de la vida quotidiana, es manifestava finalment en grans esclats de disputes i d’enfrontaments bèl·lics. També hi havia una violència vinculada als ritus i creences, manifestada en forma de sacrificis humans. Més enllà de les armes, el registre arqueològic ha conservat abundoses mostres d’actes violents: cossos sencers o parts del cos i esquelets de les víctimes amb traces evidents de ferides i lesions.
La guerra ha estat un dels grans motors tecnològics al llarg del temps. L’armament és un dels elements més freqüents als jaciments arqueològics, tot i que de vegades pot costar diferenciar el que és especialment bèl·lic del que pot ser una eina de cacera o simplement un símbol de prestigi.
