D’on venim, on anem…
Els humans ens plantegem l’origen de la vida des de diverses perspectives, que en els seus inicis han estat especialment de tipus mític i religiós, però que amb l’aparició de la filosofia ens ha portat a les explicacions d’ordre científic. D’altra banda, l’espècie humana ha demostrat una gran capacitat d’adaptació, de síntesi, de creació, de consciència i de comunicació mitjançant el llenguatge, que ens ha dut a un grau de tecnificació capaç d’arribar a aconseguir fites inimaginables. La intel·ligència ens ha permès una nova forma d’adaptació mitjançant la cultura, que és molt més ràpida que l’adaptació biològica. Les diferents societats i cultures han seguit camins diversos a l’hora de crear un relat de l’organització de l’existència i la relació amb l’entorn que l’envoltava.
La consciència que la vida tenia un inici i un final ha estat i està present en els éssers humans, i aquest fet ha condicionat la relació que aquests han establert amb el seu entorn. Cel, terra, muntanyes, rius i mars, animals i plantes han estat recreats i assignats a un conjunt de rituals, creences i divinitats més o menys complexos. La manera d’enfrontar-se a la mort i sobretot al que passa després ha estat un dels elements clau abordats per tota forma religiosa. D’aquesta manera, alhora que dona resposta als temors i a les qüestions essencials, cohesiona les necessitats espirituals d’una comunitat i l’enforteix. Altrament, la creença en el més enllà, en la vida després de la mort, el culte als morts, ha estat una poderosa eina de control al servei del poder.
El Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona, hereu de l’antic Museu de Sant Pere de Galligants, custodia les col·leccions arqueològiques més importants de les comarques de Girona. A través dels objectes, l’exposició ens ha fet caminar des de l’origen de la vida fins al moment de la mort, del paleolític a l’època visigòtica, per una quarantena de jaciments arqueològics d’aquest territori. Un recorregut únic, no només per l’experiència compartida, sinó també per l’emoció de la descoberta dels llocs més importants de l’arqueologia gironina (tant terrestre com subaquàtica), que ens conviden a fer-hi un passeig i a gaudir dels indrets com a font de coneixement del nostre passat històric.
